{"id":1772,"date":"2025-08-13T16:52:56","date_gmt":"2025-08-13T14:52:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/blog\/saps-don-prove-lorxata-descobreix-la-historia-daquest-tresor-mediterrani\/"},"modified":"2025-08-20T18:41:40","modified_gmt":"2025-08-20T16:41:40","slug":"historia-orxata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/blog\/historia-orxata\/","title":{"rendered":"Saps d’on prov\u00e9 l’orxata? Descobreix la hist\u00f2ria d’aquest tresor mediterrani"},"content":{"rendered":"\n

T’has preguntat mai d’on ve aquesta deliciosa beguda blanca que tant disfrutes a les vesprades d’estiu? La hist\u00f2ria de l’orxata \u00e9s molt m\u00e9s fascinant del que imagines. Aquest tresor mediterrani que forma una part tan important de la nostra identitat t\u00e9 arrels que se submergeixen en civilitzacions mil\u00b7len\u00e0ries<\/strong>, fins a arribar al mateix antic Egipte. <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, et portarem per un viatge apassionant des de l’antic Egipte fins a les orxateries valencianes<\/strong>, descobrint com aquesta beguda mil\u00b7len\u00e0ria s’ha convertit en un dels s\u00edmbols m\u00e9s estimats de la nostra gastronomia.<\/p>\n\n\n\n

Egipte i l’\u00fas ancestral de la xufa<\/h2>\n\n\n\n

Una de les evid\u00e8ncies m\u00e9s clares de quant es valoraven les xufes ja en l’antiguitat \u00e9s el fet que els arque\u00f2legs les han trobades als sarc\u00f2fags dels faraons egipcis.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta \u00e8poca, la xufa rebia el nom de \u00abn\u01d4t\u00bb i podem trobar la primera representaci\u00f3 gr\u00e0fica d’aquest tubercle en la tomba tebana TT100<\/strong>, del segle XV aC, on apareix il\u00b7lustrat el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 del \u00absht\u00bb, una mena de past\u00eds fet amb xufes.<\/p>\n\n\n\n

L’arribada a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica amb els \u00e0rabs<\/h2>\n\n\n\n

El conreu de la xufa va viatjar des d’Egipte i es va estendre per tot el nord d’\u00c0frica, fins que finalment va arribar a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica de la m\u00e0 dels musulmans. Encara que els experts en debaten la data exacta, hi ha consens en el fet que van ser els \u00e0rabs els que van portar amb ells aquest conreu durant el segle VIII<\/strong>. No obstant aix\u00f2, la producci\u00f3 no es va establir de manera generalitzada en territori mediterrani fins al segle XIII. <\/p>\n\n\n\n

La xufa que va arribar a les nostres terres procedia espec\u00edficament del Sudan i va trobar condicions ideals en la zona de l’Horta Nord de Val\u00e8ncia. Aquesta implantaci\u00f3 responia a raons molt espec\u00edfiques: la prohibici\u00f3 isl\u00e0mica del consum de vi va impulsar el desenvolupament de begudes refrescants sense alcohol<\/strong>, mentre que perses i \u00e0rabs ja coneixien perfectament les propietats medicinals d’aquest tubercle. <\/p>\n\n\n\n

Primeres mencions escrites a Europa<\/h2>\n\n\n\n

Hi ha documents hist\u00f2rics europeus que revelen dades fascinants sobre els primers usos de la xufa. El 1307, el metge medieval Arnau de Vilanova<\/strong> recomanava prendre \u00aben dej\u00fa 30 o 40 arrels, anomenades vulgarment xufes\u00bb com a tractament per a hemorroides. A m\u00e9s, se sap que el rei Carles I en prenia per a combatre’n els problemes estomacals. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 haurem d’esperar fins al 1762 per a trobar la primera refer\u00e8ncia espec\u00edfica a l’orxata de xufa, al tractat \u00abFlora espa\u00f1ola o Historia de las plantas que se cr\u00edan en Espa\u00f1a\u00bb de Joseph Quer<\/strong>. Posteriorment, Cavanilles, a les seues \u00abObservacions\u00bb (1795), en descrivia minuciosament el conreu i va detallar que se’n dedicaven 180 fanecades (15 hect\u00e0rees) al conreu a Alboraia i Alm\u00e0ssera. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com ha evolucionat la recepta de l’orxata al llarg del temps?<\/h2>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria ens mostra com una beguda medicinal es va transformar amb el pas dels anys fins a arribar a convertir-se en un dels tresors gastron\u00f2mics m\u00e9s preats del Mediterrani.<\/p>\n\n\n\n

De beguda medicinal a refresc popular<\/em><\/h3>\n\n\n\n

Durant el segle XII, a Espanya ja es coneixia una beguda refrescant anomenada llet de xufes<\/em>, popularitzada pels \u00e0rabs com a alternativa saludable a les begudes alcoh\u00f2liques<\/strong>. Aquesta preparaci\u00f3 inicial posse\u00efa
propietats medicinals importants reconegudes per a tractar problemes digestius i malalties respirat\u00f2ries. <\/p>\n\n\n\n

L’evoluci\u00f3 natural va portar aquest remei terap\u00e8utic fins a nous horitzons, tot mantenint-ne els beneficis per a la salut mentre conqueria paladars pel seu sabor refrescant i textura cremosa \u00fanica<\/strong>. La transici\u00f3 de medicina a plaer gastron\u00f2mic marca un punt fonamental en la hist\u00f2ria de la nostra estimada
orxata. <\/p>\n\n\n\n

Influ\u00e8ncia del sucre i la canyella<\/em><\/h3>\n\n\n\n

Els segles van anar modelant-ne la recepta tradicional de manera extraordin\u00e0ria. El proc\u00e9s original, senzill per\u00f2 efectiu, consistia a arremullar, triturar i filtrar les xufes. Posteriorment, la incorporaci\u00f3 de nous ingredients va definir el perfil que tant apreciem. <\/p>\n\n\n\n

El sucre es va establir com a component essencial<\/strong> i es va fixar un m\u00ednim de 100 grams per litre en la recepta convencional, encara que poden arribar a afegir-s’hi fins a 120 grams. La tradici\u00f3 mediterr\u00e0nia va enriquir-ne la preparaci\u00f3 amb tocs de llima i canyella<\/strong> durant la trituraci\u00f3, elements que en
potenciaven l’aroma caracter\u00edstic i sabor inconfusible. <\/p>\n\n\n\n

Les tend\u00e8ncies actuals han renovat novament aquests conceptes tradicionals. En la gamma de Chufi hi trobar\u00e0s des del sabor m\u00e9s cl\u00e0ssic, amb Chufi Maestro Horchatero<\/strong>, fins a propostes noves per als paladars m\u00e9s moderns, com ara Chufi Frapp\u00e9<\/strong>, amb un gust exquisit de caf\u00e9, o la refrescant Chufi Pi\u00f1a Colada<\/strong>, el sabor m\u00e9s apetible de l’estiu. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com n\u2019ha canviat la recepta?<\/em><\/h3>\n\n\n\n

Una curiositat fascinant: la primera recepta documentada d’orxata el 1748 emprava ametles, llavors de mel\u00f3 i pinyols. La versi\u00f3 amb xufa es menciona per primera vegada el 1762<\/strong> al tractat \u00abFlora espa\u00f1ola\u00bb de Joseph Quer. Aquest canvi va resultar decisiu, perqu\u00e8 13 kg de xufa equivalien en preu a
nom\u00e9s 200 grams d’ametles, cosa que va ajudar a democratitzar-ne completament el consum. <\/p>\n\n\n\n

Val\u00e8ncia va demostrar ser l’escenari perfecte per a aquesta evoluci\u00f3. Les terres arenoses i el clima mediterrani suau de l’Horta Nord van crear les condicions ideals per al conreu de la xufa<\/strong>. Aquesta combinaci\u00f3 perfecta entre terra i tradici\u00f3 va permetre perfeccionar-ne tant la producci\u00f3 agr\u00edcola
com l’elaboraci\u00f3 artesanal i va forjar l’emblema gastron\u00f2mic que hui forma part de la nostra identitat cultural. <\/p>\n\n\n\n

La llegenda i el nom: per qu\u00e8 es diu orxata?<\/h2>\n\n\n\n

T’has preguntat mai per qu\u00e8 aquesta deliciosa beguda valenciana s’anomena orxata? Darrere d’aquest nom s’amaguen llegendes entranyables i curiositats etimol\u00f2giques que han teixit una aura m\u00edtica al voltant de la nostra beguda m\u00e9s estimada. <\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria del rei Jaume I i la jove valenciana<\/em><\/h3>\n\n\n\n

Segurament has sentit la llegenda m\u00e9s popular sobre l’origen del nom: el rei Jaume I, en tastar la refrescant beguda oferida per una jove valenciana, va exclamar tot sorpr\u00e9s: \u00abA\u00e7\u00f2 \u00e9s or, xata!\u00bb<\/strong> Aquest joc de paraules entre \u00abor\u00bb i \u00abxata\u00bb va donar lloc, suposadament, al terme \u00aborxata\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Encara que la hist\u00f2ria ens arriba plena d’orgull i el fet resulta molt entranyable, la realitat \u00e9s que no t\u00e9 evid\u00e8ncia hist\u00f2rica<\/strong>. Els experts assenyalen anacronismes evidents, com ara l’\u00fas del terme col\u00b7loquial \u00abxata\u00bb, que no apareix documentat en la llengua valenciana fins a temps m\u00e9s recents. <\/p>\n\n\n\n

Etimologia: d’hordeum a orxata<\/em><\/h3>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria etimol\u00f2gica vertadera \u00e9s menys rom\u00e0ntica, per\u00f2 igualment fascinant. \u00abOrxata\u00bb prov\u00e9 del llat\u00ed horde\u0101ta<\/em> (feta amb ordi), derivat d’hordeum<\/em> (ordi)<\/strong>. L\u2019origen etimol\u00f2gic del mot \u00e9s incert. Podria vindre d\u2019un
moss\u00e0rab, orgata (pronunciant la g com si fora una j). <\/p>\n\n\n\n

Segons aquesta teoria, el nom procedeix de l’aigua d’ordi, que ja es consumia per les propietats medicinals durant l’antiga Roma i que, amb el temps, va evolucionar per a incloure altres ingredients vegetals segons la disponibilitat local<\/strong> de cada regi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L’orxata hui: tradici\u00f3, innovaci\u00f3 i salut<\/h2>\n\n\n\n

Des dels seus or\u00edgens mil\u00b7lenaris fins a convertir-se en la beguda emblem\u00e0tica que coneguem hui, l’orxata ha sabut combinar magistralment tradici\u00f3 i innovaci\u00f3<\/strong> en el panorama gastron\u00f2mic espanyol actual.<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 actual comen\u00e7a amb el rentat de les xufes en aigua clorada, abans de rehidratar-les i desinfectar-les. Posteriorment, es trituren afegint aigua per a facilitar-ne el proc\u00e9s, es premsen i separen el l\u00edquid del residu s\u00f2lid per a obtindre’n un extracte que es tamisa i mescla amb sucre. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, l’orxata es refreda r\u00e0pidament a 0\u202f\u00b0C per al consum, i s’ha de conservar a temperatures inferiors a 2\u202f\u00b0C. Aquest proc\u00e9s meticul\u00f3s garanteix que cada got en mantinga la qualitat i frescor que caracteritza l’aut\u00e8ntica orxata valenciana. <\/p>\n\n\n\n

El fart\u00f3 com a acompanyant tradicional<\/em><\/h3>\n\n\n\n

El company inseparable de l’orxata \u00e9s el fart\u00f3, el dol\u00e7 esponj\u00f3s creat als anys seixanta per la fam\u00edlia Polo<\/strong>. Aquest past\u00eds allargat va ser dissenyat espec\u00edficament per a submergir-se perfectament en el got d’orxata. <\/p>\n\n\n\n

Elaborat amb ingredients naturals com ara llet, farina, ous i sucre, constitueix juntament amb l’orxata, una de les combinacions m\u00e9s emblem\u00e0tiques i estimades de la gastronomia<\/strong> mediterr\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Aquesta perfecta harmonia entre orxata i fart\u00f3 representa l’evoluci\u00f3 natural
d’una tradici\u00f3 que continua conquerint paladars en ple segle XXI.<\/p>\n\n\n\n

Com veieu, l’orxata representa molt m\u00e9s que una beguda refrescant deliciosa<\/strong>. Aquest veritable tresor mediterrani ha tra\u00e7at un cam\u00ed fascinant des de les vores ancestrals del Nil fins a convertir-se en el s\u00edmbol indiscutible de la nostra gastronomia. <\/p>\n\n\n\n

Quan disfrutes d’una orxata acompanyada de fartons en una orxateria o a casa teua, participes d’una tradici\u00f3 que connecta directament amb pr\u00e0ctiques ancestrals<\/strong>. L’evoluci\u00f3 de la recepta a trav\u00e9s del temps demostra com la nostra cultura ha sabut adaptar i perfeccionar aquest tresor segons les necessitats i gustos de cada \u00e8poca. <\/p>\n\n\n\n

Brindem per l’orxata, el nostre tresor l\u00edquid!<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

T’has preguntat mai d’on ve aquesta deliciosa beguda blanca que tant disfrutes a les vesprades d’estiu? La hist\u00f2ria de l’orxata \u00e9s molt m\u00e9s fascinant del que [\u2026]<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1746,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1772","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-chufi-val"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1772","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1772"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1772\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1774,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1772\/revisions\/1774"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1746"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1772"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1772"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.horchatachufi.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1772"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}