Sabies que un dels tresors gastronòmics més antics del món creix en terres mediterrànies? La xufa amaga una història mil·lenària que connecta l’antic Egipte amb els camps mediterranis.
La primera referència històrica de la xufa data del segle XV aC, quan es van trobar mostres d’aquest tubercle en un sarcòfag egipci. Aquest xicotet tresor gastronòmic, el qual ja es conreava a l’antic Egipte fa més de quatre mil anys, ha estat fonamental en l’alimentació de civilitzacions mil·lenàries.
A Espanya, el conreu i consum de la xufa es va popularitzar especialment en la Comunitat Valenciana, on van introduir-la els àrabs durant l’edat mitjana.
Actualment, aquest tubercle es conrea a dènou municipis de la comarca de l’Horta Nord, coneguda com l’Horta de València, on es donen les condicions ideals per al conreu. Però, saps per què la xufa es considera un veritable superaliment? En aquest article ho descobrirem.
Què són les xufes i com reconéixer-les?
La xufa valenciana és un aliment fascinant. Aquests tubercles comestibles minúsculs provenen de la planta Cyperus esculentus, comunament coneguda com a «jonça xufera». Encara que moltes persones la confonen amb fruita seca pel seu aspecte, pertanyen a una categoria completament diferent que les fa úniques al món gastronòmic.
Descripció del tubercle i la seua planta
La jonça xufera presenta una estructura molt particular. Aquesta planta herbàcia perenne arriba als 40 i 50 centímetres d’alçada, i desenvolupa un sistema radicular rizomàtic del qual parteixen arrels especialitzades. Als extrems d’aquestes arrels es formen les preuades xufes.
Els talls triangulars i fulles basals llargues, similars a les gramínies, donen un aspecte inconfusible als camps valencians.
El tubercle té forma ovalada o rodona, amb una mida comparable a la d’una avellana o cigró. El seu exterior rugós presenta un color marró terrós característic, mentre que a l’interior és d’un blanc pur.
Les línies superficials li atorguen un aspecte tigrat distintiu, raó per la qual en anglés es coneixen com a «tiger nuts».
Quina mena d’aliment és la xufa?
Ací rau una de les confusions més comunes. Encara que en aparença semblen fruita seca, les xufes són tubercles, igual que les creïlles o els moniatos. No obstant això, des del punt de vista gastronòmic, són
habitualment tractades com fruita seca per les seues propietats nutricionals similars.
| Malgrat l’aparença, la xufa és un tubercle i no fruita seca, cosa per la qual no provoca al·lèrgies. |
La xufa és tot un concentrat nutricional! Aquest aliment és molt nutritiu i energètic, perfecte per a persones que fan activitat física intensa. És rica en minerals com ara fòsfor, magnesi, potassi i ferro, cosa que la converteix en un superaliment natural.
A més, conté fibra, greixos cardiosaludables, vitamines i enzims que beneficien el nostre organisme. Per a les persones celíaques, la xufa representa una opció excel·lent, ja que no conté gens de gluten.
Altres noms i curiositats de la xufa
La varietat de noms que rep aquest tubercle reflecteix l’arrelament cultural
en diferents regions:
- Castellà: juncia avellanada, nuez de tigre, alcatufa, belasia, castañuela, chufla, chufleta, cochufas, cotufa, juncia comestible, junco dulce
- Valencià / català: xufa, xufla, xuflera, jonça xufera
- Anglés: tiger nuts, earth almond, ground almon
Origen mil·lenari i expansió de la xufa
El viatge fascinant de la xufa a través de la història ens porta fins a la vora del Nil, on els antics faraons ja coneixien les virtuts d’aquest tubercle xicotet i daurat: els arqueòlegs han descobert aquest tresor en tombes faraòniques de les primeres dinasties, cosa que confirma la importància de la xufa en les
civilitzacions més antigues del món.
Xufa en l’antic Egipte
Els estudis arqueològics han trobat arrels de xufa salvatge a Wadi Kubbaniya, al nord d’Assuan, que daten aproximadament de l’any 1.600 aC.
Increïble! Aquesta troballa confirma que és un dels primers aliments conreats per l’ésser humà, amb almenys quatre mil anys d’història agrícola.
Els antics egipcis valoraven tant la xufa que l’incloïen en els aixovars funeraris dels faraons, i la consideraven un aliment essencial que havien de portar a l’altra vida. No era casualitat: segons Teofrast, filòsof i botànic grec, la xufa era molt preuada en aquell temps. Per als egipcis, aquest tubercle
representava molt més que un aliment.
Influència àrab en la península Ibèrica
L’arribada de la xufa a terres valencianes en té l’origen en la saviesa àrab. Van ser ells qui introduïren el conreu de la xufa en l’actual Comunitat Valenciana durant el seu domini al segle VIII, encara que no va ser fins al segle XIII quan el conreu se’n va generalitzar.
L’agrònom sevillà andalusí Ibn al-ʿAwwām, en el cèlebre tractat Kitāb al-Filāḥa (El llibre de l’agricultura), va descriure detalladament el conreu d’aquest tubercle. Ja aleshores està documentat que al segle XIII es
consumia una beguda refrescant anomenada «llet de xufes», antecessora directa de la nostra estimada orxata.
La llegenda de Jaume I i l’orxata
Una llegenda popular diu que el nom «orxata» va sorgir quan una jove va oferir-li al rei Jaume I d’Aragó una beguda blanca i dolça feta de xufa. En preguntar què bevia, la jove va respondre que era llet de xufa, i el rei hi va exclamar: «Açò no és llet, açò és or, xata!».
No obstant això, diversos historiadors assenyalen que aquesta llegenda no té fonament històric. De fet, no hi ha documents que acrediten que l’orxata es consumira freda llavors. Però com tota bona llegenda, aquesta història reflecteix l’estima que sempre ha despertat aquesta beguda mediterrània.
La xufa com a superaliment meditarrani
Què converteix aquest tubercle valencià xicotet en tot un superaliment? Els poders nutricionals de la xufa han estat reconeguts durant mil·lennis, i la ciència moderna confirma el que els nostres avantpassats ja sabien.
Digestió saludable des de l’horta valenciana
La xufa destaca per l’excepcional contingut en fibra, i n’aporta 17,5 g per cada 100 g, el doble que els cereals integrals. Aquesta abundància de fibra facilita el moviment intestinal i combat l’estrenyiment de forma natural. A més, conté midó resistent amb efecte prebiòtic que alimenta els bacteris
beneficiosos de l’intestí.
La xufa conté enzims com ara catalases, lipases i amilases que ajuden a descompondre els aliments i alleugen els gasos i les digestions pesades. Aquestes propietats eupèptiques, reconegudes per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC), fan de la xufa un aliat perfecte per al sistema digestiu.
Enforteix el sistema immunitari
Aquest tubercle mediterrani beneficia notablement el sistema immunitari gràcies al seu contingut en arginina, un aminoàcid essencial per al desenvolupament immunitari en xiquets. La recerca ha demostrat que posseeix propietats hematopoètiques, i és útil per a augmentar els nivells sanguinis en pacients amb anèmia.
Cuida el cor com l’oli d’oliva
La xufa presenta un perfil lipídic similar a l’oli d’oliva, amb un 77 % d’àcid oleic que ajuda a reduir el colesterol LDL (roí) i augmentar-ne l’HDL (bo). L’arginina present en la xufa té propietats vasodilatadores que milloren la circulació sanguínia i contribueixen a la prevenció de malalties cardiovasculars.
Perfecta per a dietes especials i control de pes
La xufa no conté gluten de manera natural, cosa que la fa perfecta per a celíacs. L’alt contingut en fibra i l’aportament calòric baix la fan ideal per al control de pes i proporciona un notable efecte saciant.
Sense cap dubte, la xufa valenciana demostra que els millors superaliments creixen en la nostra horta mediterrània.
Com es consumeix la xufa hui?
La versatilitat de la xufa valenciana ha conquerit les cuines contemporànies. Aquest superaliment mil·lenari s’ha adaptat perfectament al nostre estil de
vida actual, mentre ha mantingut intacta l’essència tradicional.
Orxata casolana: l’art dels nostres avantpassats
Preparar autèntica orxata valenciana a casa connecta directament amb la tradició familiar. Necessitareu 200 g de xufes, 1 litre d’aigua i sucre al gust. Arremulleu les xufes durant 12-24 hores, canviant-ne l’aigua ocasionalment. Tritureu amb aigua, afegiu canyella i corfa de llima si en voleu, coleu-ne la mescla i espremeu bé. Endolciu i refrigereu abans de servir, preferiblement acompanyada de fartons.
Si vols gaudir de l’autèntic sabor tradicional d’una forma molt més senzilla, pots triar Chufi Original o Chufi MH, la recepta clàssica dels nostres mestresorxaters.
Farina de xufa: innovació al rebost
La farina de xufa representa l’evolució natural d’aquest tubercle ancestral. Perfecta per a celíacs, s’utilitza tant en pastisseria com en cuina salada. Tasteu-la en coques, galetes, pans, salses o cremes.
A més, funciona com a substitut de l’ou en receptes veganes i pot reemplaçar la farina d’ametles en proporció 1:1. El seu sabor dolç i natural la fa ideal per a elaboracions com ara macarrons, pastissos i magdalenes.
Aprofitament sostenible: res es perd
El bagàs que roman després de fer orxata demostra que la xufa valenciana és un exemple perfecte de sostenibilitat. Ric en fibra i greixos saludables, pots aprofitar-lo per a elaborar-ne boletes energètiques, galetes, batuts, hummus, coques i patés vegetals.
A més, pot usar-se com a exfoliant natural mesclat amb oli o com a adob per a plantes.
Conreu, conservació i sostenibilitat
La xufa valenciana no creix en qualsevol lloc. El seu conreu requereix el coneixement ancestral dels nostres agricultors i les condicions úniques que només ofereix la comarca de l’Horta Nord.
Dènou municipis valencians es dediquen a conrear aquest tresor i produeixen vora 5,3 milions de quilos de xufa seca anualment: Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixec, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Foios, Godella, Meliana, Montcada, Paterna, Rocafort, Tavernes Blanques, València i Vinalesa.
Cadascun d’aquests llocs aporta segles de saviesa agrícola transmesa de generació a generació.
Els secrets del conreu tradicional
Quines condicions necessita la xufa per a desenvolupar-ne tot el sabor? Els sòls han de ser solts, arenosos, ben drenats i rics en matèria orgànica. El clima mediterrani, on les temperatures mitjanes entre 13-25 °C i un període de 4-5 mesos sense glaçades, hi proporciona l’ambient perfecte.
La sembra es fa entre el març i el maig, quan els nostres agricultors formen amb cura cavallons de 15-20 cm d’alçada separats 60 cm entre si. El rendiment mitjà n’arriba als 19.440 kg per hectàrea, un xifra que reflecteix tant la fertilitat de les nostres terres com l’experiència d’aquells que les treballen.
Compromís amb el futur: sostenibilitat i economia local
La xufa representa un exemple perfecte de sostenibilitat: es conrea de forma rotativa, respectant el cicle natural del sòl. El procés productiu exemplifica l’economia circular: se sembra, conrea, transforma i consumeix en territori valencià.
En triar xufa no només disfrutes d’un producte de màxima qualitat, sinó que fas costat directament a cents de famílies agricultores que mantenen viva aquesta tradició mil·lenària.
| La xufa valenciana és agricultura sostenible en el seu estat més pur. |
Com veieu, la xufa és molt més que un simple tubercle. És tota una ambaixadora de la nostra cultura mediterrània que ha viatjat des de les tombes faraòniques fins a les nostres taules, tot mantenint-ne intacte el valor nutricional i l’essència tradicional.
La versatilitat d’aquest xicotet tresor et permet incorporar-lo fàcilment al teu dia a dia, encara que l’orxata continua sent la forma més popular de gaudir-la: quan disfrutes d’una orxata Chufi refrescant, recorda que estàs participant en una tradició mil·lenària que continua tan vigent i valuosa com el primer dia.
La xufa, xicoteta en mida, però immensa en propietat i significat cultural, mereix un lloc privilegiat tant al teu rebost com al teu cor. Aquesta és la nostra xufa. La que connecta el passat amb el present i que continuarà delectant les generacions futures.
